Portem anys d’agitació entorn l’avortament i, des de ja fa un parell d’anys davant les notícies, ara si i ara no, d’una reforma de la Llei de Drets Sexuals i Reproductius i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs aprovada el 2010.
El projecte de l’ara ja ex-ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardon, era un atac frontal al reconeixement de l’autonomia i la capacitat de decidir de les dones. No podem oblidar la cultura franquista i profundament patriarcal en la que ha estat immersa Catalunya i Espanya fins no fa tant, i que encara arrosseguem en temps de democràcia. El ple reconeixement de la ciutadania i la sobirania de les dones és recent i, encara avui, parcial. La violència masclista que tant durament ens colpeja enguany és un altre exemple de no reconeixement de la capacitat de l’altra per a decidir sobre la pròpia vida.
Ahir, l’anunci del president Rajoy que es retirava la proposta de llei Gallardón ha fet bullir les xarxes, en una celebració col·lectiva. Era una possibilitat que els col·lectius feministes tenien sobre la taula. És una mostra de la importància del treball quotidià dels col·lectius de dones i de la mobilització social per a canviar les coses. En pocs anys s’ha assolit que l’avortament formés part de l’agenda pública i, el que és més important, que passi poc a poc de ser un tabú, un secret familiar o una pràctica mèdica poc prestigiosa, a ser reconeguda com a decisió que una dona pren davant un dilema vital i, també, com a prestació sanitària.
Ara bé, el govern sembla tenir un Pla B per a dur a terme el seu programa polític. Un pla menys costós políticament que també suposaria una passa enrere important. Davant el fracàs de la política per a retallar el dret de les dones a decidir, apareix l’opció judicial per la porta del darrere. Ara es pot reactivar el recurs d’inconstitucionalitat a la llei del 2010 presentat pel PP. Si és així, es pot produir una retallada que afecti a la capacitat de les dones de 16 a 18 anys, al termini d’avortament per decisió pròpia o a l’objecció de consciència.
Una estratègia que ressona a la que el govern de Madrid està seguint amb el dret a decidir del poble de Catalunya: poc o nul diàleg en l’espai polític, i ús de la via judicial i de l’apel·lació a la Constitució com a garant del seu concepte de país, de ciutadania, d’Estat i de Govern, sempre per damunt de la voluntat popular.
Vivim dies de celebració, però encara queda molta feina per a consolidar el dret a decidir.
Per això, aquest diumenge 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, hi ha convocades mobilitzacions arreu del món i, a Catalunya, a les 12:30h a plaça Catalunya.