![\"NenaEfe\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/caials.blog.pangea.org\/files\/2014\/08\/NenaEfe.jpg?resize=215%2C234\")
\u00f1izar Bel (primera veu) i Mireia Bofill (com a parella interlocutora). Maig 2011. <\/strong>Publicat a La Teranyina 2. Escola Feminista d\u2019estiu 2010<\/a><\/p>\nL\u2019altre dia m\u2019ho deien: \u201ci perqu\u00e8 aquesta dona no vol saber res de nosaltres\u201d? Cada vegada que sento aquesta pregunta, o d\u2019altres similars, no ho puc evitar, em sulfuro. Alguna cosa dins meu es revolta. Em fa r\u00e0bia que no ens vulguin. Per\u00f2 tamb\u00e9 em fa r\u00e0bia com es formula la pregunta. Em sembla que li donem massa import\u00e0ncia, que ens posem transcendentals, que no tolerem la frustraci\u00f3 de no poder agradar a totes, que se\u2019ns demana ser perfectes.<\/p>\n
I, el que \u00e9s evident, \u00e9s que no som perfectes. No perqu\u00e8 no ho puguem ser, sin\u00f3 perqu\u00e8 ni tan sols ens posar\u00edem d\u2019acord en com definim la perfecci\u00f3 feminista, i per tant, tampoc en com assolir-la.
\nTinc una xapa que diu \u201cNo vull ser perfecta\u201d. I ja m\u2019ha passat un parell de vegades que dones del feminisme em diuen que la xapa hauria de ser la contr\u00e0ria: \u201cS\u00f3c perfecta\u201d. En tot cas, tot \u00e9s el mateix, perqu\u00e8 nom\u00e9s mirant-me es pot saber que la meva possible perfecci\u00f3 consistiria en ser for\u00e7a imperfecta (no s\u00e9 respecte a qu\u00e8).<\/p>\n
Amb aix\u00f2, potser podr\u00edem donar per acabat aquest article sobre els conflictes. La vida \u00e9s conflicte, el conflicte forma part del dia a dia, de la diversitat, de la difer\u00e8ncia, el contrari seria la mort, etc. Per\u00f2 ens allargarem m\u00e9s, ja qu\u00e8, de fet, el tema va ocupar dues hores de debat a l\u2019Escola Feminista d\u2019Estiu, i que jo recordi, un debat for\u00e7a viu, amb sulfuracions diverses per q\u00fcestions similars o diferents.<\/p>\n
Me n\u2019adono que en els debats feministes (en alguns, almenys) es parla molt d\u2019autoritat femenina, poder, reconeixement, dissens i, lligat a tot aix\u00f2, del partir d\u2019una mateixa. Tenim for\u00e7a discurs, i perqu\u00e8 no, tamb\u00e9 for\u00e7a pr\u00e0ctica entorn aquests temes, que s\u00f3n elements clau per a la construcci\u00f3 de consensos en molts col\u00b7lectius, i tamb\u00e9 claus per a la gesti\u00f3 dels conflictes.
\nSi ens hi fixem, a les assemblees de molts col\u00b7lectius es practica for\u00e7a tot aix\u00f2 del parlar des d\u2019una mateixa, des del propi context, desitjos. Partir de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia i coneixement del m\u00f3n, i donar-li un sentit pol\u00edtic a trav\u00e9s de l\u2019intercanvi amb altres que reconeixem semblants a nosaltres, per col\u00b7lectivament, defugint plantejaments generalitzadors que ens universalitzen i ens fan desapar\u00e8ixer. Aix\u00f2 nom\u00e9s t\u00e9 sentit, per\u00f2, si es fa en relaci\u00f3 i de l\u2019escolta m\u00fatua, el reconeixement i l\u2019autoritat de la paraula de l\u2019altra. En cas contrari, en una pr\u00e0ctica desresponsabilitzada del partir d\u2019una mateixa, el \u201cjo crec que\u201d, \u201cjo sento que\u201d, \u201ca mi m\u2019agradaria que\u201d es pot convertir en un di\u00e0leg de besugues entre sentiments que no interaccionen i mons paral\u00b7lels que pot arribar a generar impot\u00e8ncia i agressivitat. Perqu\u00e8 com totes sabem, hi ha altres mons, per\u00f2 estan en aquest.
\nLa meva parella interlocutora comenta que quan aix\u00f2 passa \u00e9s senyal que pel cam\u00ed hem oblidat que el verb era \u201cpartir\u201dde si, no centrar-se o tancar-se en si, sin\u00f3 al contrari sortir per anar a l\u2019encontre d\u2019altres i del m\u00f3n amb voluntat transformadora, per projectar sobre el m\u00f3n aquest desig i el coneixement que en tenim a trav\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia personal. I afegeix, des d\u2019una base d\u2019experi\u00e8ncies m\u00e9s llarga que la meva, que els sentiments no es poden discutir, per\u00f2 que podem parlar-ne, intentar anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019acceptaci\u00f3 o el rebuig per aprofundir en el coneixement mutu, expressar qu\u00e8 ens provoca aquest sentiment de l\u2019altre, perqu\u00e8 un sentiment no \u00e9s un judici sobre el qu\u00e8 passa, sin\u00f3 l\u2019expressi\u00f3 de com vivim el qu\u00e8 passa i el qu\u00e8 ens passa. En definitiva, diu, es tractaria, en un m\u00f3n fet d\u2019interelacions, de recon\u00e8ixer que les altres ens influeixen i que tenim influ\u00e8ncia sobre elles, vulguem o no vulguem.![\"NenaEfeBN\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/caials.blog.pangea.org\/files\/2014\/08\/NenaEfeBN.jpg?resize=96%2C96\")
<\/p>\n
Tamb\u00e9 passa que quan entrem a un grup, poc a poc anem ocupant un espai, assolint el nostre lloc. Amb el temps aquest lloc pot quedar molt fixat, i els respectius llocs poden no deixar espai ni al propi moviment ni a la incorporaci\u00f3 d\u2019altres dones. L\u2019autoritat i la cr\u00edtica haurien de poder ser m\u00f2bils, fluir. Aquest darrer verb \u00e9s potser una clau per tot plegat, em diu la Mireia: es tracta d\u2019una din\u00e0mica, d\u2019un proc\u00e9s sempre obert, per definici\u00f3 inestable, i per tant on les certeses per for\u00e7a han de ser ef\u00edmeres, en qu\u00e8 el q\u00fcestionament ha de ser constant, per\u00f2 alhora \u00e9s imprescindible no perdre\u2019s, \u201cposar-ho tot en dubte sense dubtar d\u2019una mateixa\u201d: com fer-ho? Potser posant l\u2019accent m\u00e9s en els referents que no en l\u2019ess\u00e8ncia de cadascuna? Afegint nous elements m\u00e9s que negant-ne d\u2019altres? A veure si m\u2019explico: Tu em dius que sents aix\u00f2 i aix\u00f2 per tals i quals motius, per\u00f2 has pensat en aquest altre element, has tingut en compte aix\u00f2 altre? Entenc\/accepto que ho vegis aix\u00ed, per\u00f2 qu\u00e8 passaria si desplaces nom\u00e9s una mica la mirada? I tu em pots respondre que ja ho has tingut en compte per\u00f2 segueixes veient-ho igual, i aleshores potser soc jo qui haig de canviar la meva percepci\u00f3 sobre tu. I el fet que tu hagis expressat que ho tenies en compte ja m\u2019ho posa m\u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 implica un reconeixement, ni que sigui t\u00e0cit. I aix\u00ed anem fent, mil\u00b7l\u00edmetre a mil\u00b7l\u00edmetre.<\/p>\n
Es tracta, com sempre, de formes de fer no normatives i que estem aprenent, assajant. I ja no dic col\u00b7lectivament, que potser ja portem temps de pr\u00e0ctiques, sin\u00f3 tamb\u00e9 individualment. Cada cop que una dona s\u2019incorpora a un col\u00b7lectiu, hi ha d\u2019haver espai per a nous aprenentatges. Perqu\u00e8 si algunes porten d\u00e8cades en la pr\u00e0ctica feminista, altres hi estan comen\u00e7ant. Les experi\u00e8ncies de cadascuna alimenten les altres, els ritmes de les diferents dones es barregen i els tempos que necessitem per a interioritzar els canvis en la pr\u00f2pia identitat i en el com fas que el feminisme et provoca, si te\u2019ls provoca, i fins on te\u2019ls provoca. Una altra vegada, no ens podem demanar ser totes perfectes (i una altra vegada, respecte a quina mesura?).
\nI tamb\u00e9 nous aprenentatges perqu\u00e8, al final, estem creant tamb\u00e9 pensament i pr\u00e0ctica normativa, encara que la considerem alternativa. I tota norma, ja se sap, es pot trencar i conflictuar. M\u2019agrada el resum que en fa la Mireia, tornant a la idea de l\u2019equilibri inestable: una norma nom\u00e9s serveix per un moment i una situaci\u00f3 concrets, i mentre sigui acceptada per totes les que hi participem.
\nM\u00e9s amunt ha sortit l\u2019agressivitat. Sobre ira i agressivitat en les dones potser ja no tenim tant de treball fet. Almenys, en els col\u00b7lectius en els que em moc, el cert \u00e9s que n\u2019he sentit poc a parlar, per no dir gens. Em consta que s\u00ed que es treballa en d\u2019altres, partint per comen\u00e7ar del reconeixement que les dones tamb\u00e9 som agressives i afirmant que aix\u00f2 \u00e9s leg\u00edtim, i que la viol\u00e8ncia que se\u2019n pot derivar \u00e9s leg\u00edtima en segons quins contexts. Atenci\u00f3, tab\u00fa, juju. Els tios es poden cridar a la cara en una reuni\u00f3, i despr\u00e9s donar-se un cop a l\u2019esquena i anar a fer una canya al bar del costat. Les dones se suposa que no ens podem cridar, que si ens barallem no donem cops de puny sin\u00f3 que estirem cabells, mosseguem i esgarrapem com a gosses que som (indispensable: cabells i ungles llargues). I despr\u00e9s, al damunt, se\u2019n riuen de nosaltres perqu\u00e8 no ens sabem barallar com cal.
\nPerd\u00f3, per on an\u00e0vem. S\u00ed, que les dones no ens hem de dir les coses a la cara, sin\u00f3 resoldre-les amb subtileses, i si per un casual ens les diem\u2026 de canya al bar res. Plors, i tot el meu m\u00f3n i la meva identitat ensorrades en una d\u00e8cima de segon. Coses de la socialitzaci\u00f3 patriarcal. Res que no es resolgui amb una mica d\u2019assertivitat, ter\u00e0pia i amigues feministes (mira aquesta, ni que fos tan f\u00e0cil).<\/p>\n
La meva parella interlocutora afegeix que la relaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s que fer la canya al bar despr\u00e9s de fotre\u2019t crits. Que aqu\u00ed dif\u00edcilment els homes ens poden servir de model. Que estem al quid de la q\u00fcesti\u00f3, que rau en la import\u00e0ncia que donem a la relaci\u00f3. No \u00e9s una f\u00f3rmula m\u00e0gica, sin\u00f3 al contrari, feina dura, en la qu\u00e8 no dubtar de tu mateixa no vol dir no recon\u00e8ixer la pr\u00f2pia fragilitat.<\/p>\n
En general al moviment feminista no apostem per l\u2019ira com a mecanisme per a moure\u2019ns pel m\u00f3n i resoldre els conflictes, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil dubtar que la tenim, i per tant, cal recon\u00e8ixer-la.
\nPer la Mireia aqu\u00ed haur\u00edem de distingir sentiment de conducta, perqu\u00e8 no hi ha persones agressives, passives o assertives sin\u00f3 maneres de fer. Potser alguna \u00e9s agressiva amb certes persones amb qui sent que s\u2019ho pot permetre i passiva en altres situacions, potser la seva agressivitat neix justament d\u2019una llarga experi\u00e8ncia de no haver pogut expressar el seu malestar . En fi que no \u00e9s agressiva en el mateix sentit en qu\u00e8 \u00e9s rossa o morena, alta o baixa. \u00c9s important desprendre\u2019ns de la idea que les actituds indesitjables formen part de l\u2019ess\u00e8ncia de la persona que les t\u00e9, per a poder deixar espai al creixement, a canviar i tamb\u00e9 a dir no i limitar. Si sents ira\/r\u00e0bia i no l\u2019expresses d\u2019alguna manera, es tornar\u00e0 contra tu mateixa, s\u2019acumular\u00e0 i potser sortir\u00e0 en algun altre lloc, sense motivaci\u00f3 suficient. Per aix\u00f2 \u00e9s important tamb\u00e9 intentar esbrinar quina part de l\u2019ira t\u00e9 a veure amb la situaci\u00f3 del moment i amb la persona que tens davant i quina part ve de situacions anteriors que ens van fer mal i que la situaci\u00f3 actual evoca (per exemple: sentir-nos ignorades, poc valorades, menystingudes; \u00e9s diferent si aix\u00f2 li passa a una nena amb una mare, un pare o una mestra, que a una dona adulta amb una companya). I com que es tracta de conductes, podem aprendre i assajar comportaments diferents. Per aix\u00f2 potser poden servir-nos les 5 passes d\u2019una conducta assertiva, tal com les descriu un manual de creixement personal escrit per dues dones angleses2: escoltar, demostrar que has ent\u00e8s a l\u2019altra, dir el qu\u00e8 penses i el qu\u00e8 sents, concretar quin resultat desitjaries aconseguir i considerar les conseq\u00fc\u00e8ncies que tindr\u00e0 per a tu i per a les dem\u00e8s persones una possible soluci\u00f3 compartida. La teoria diu que aquesta conducta \u00e9s beneficiosa per qui la desenvolupa encara que l\u2019altra no mantingui la mateixa actitud. De fet la idea d\u2019assertivitat es va desenvolupar com una forma de respondre a l\u2019agressivitat en situacions en qu\u00e8 una resposta agressiva no \u00e9s possible o desitjable i una resposta passiva nom\u00e9s perpetuaria la situaci\u00f3 (neix als anys 1960 en el context del moviment pels drets civils de la gent negra els Estats Units).3<\/p>\n
Parlant de l\u2019ira, una companya del grup de debat de l\u2019Escola Feminista d\u2019Estiu va parafrasejar a Fina Birul\u00e9s (com s\u2019ho fa la gent per a saber cites de mem\u00f2ria?): no tenim immunitat per a tractar les persones com vulguem, sin\u00f3 impediment. Sento ira, manifesto que la sento i els motius que tinc per sentir-a (si \u00e9s que els puc destriar) per\u00f2 no he de traspassar-la a les altres. Si la traspasso, hauria de practicar la reparaci\u00f3. Potser, en un pl\u00e0nol diferent, podem utilitzar el lema de les companyes colombianes: Reconeixement, Just\u00edcia i Reparaci\u00f3.
\nLa reparaci\u00f3 \u00e9s important, a part de per motius de just\u00edcia i responsabilitat, tamb\u00e9 perqu\u00e8, com totes segurament sabem per pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, el temps no ho cura tot. El temps, pot resituar les coses, per\u00f2 no les resol. Deixar un conflicte flotant en l\u2019aire, fent veure que no hi \u00e9s, esperant que passi el temps i ens n\u2019oblidem, no \u00e9s l\u2019estrat\u00e8gia m\u00e9s adequada. Els conflictes queden fixats, aix\u00ed, en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, passant a formar part de la hist\u00f2ria dels col\u00b7lectius i generant, en el futur proper, ampolles.
\nI un inc\u00eds de la Mireia: Se m\u2019acut que aqu\u00ed potser interv\u00e9 el fet que la reparaci\u00f3, l\u2019acte de reparar (com a reconeixement del qu\u00e8 la nostra ira ha causat en l\u2019altra, tot responsabilitzant-nos dels efectes de les nostres maneres d\u2019actuar) i la voluntat de fer-ho, t\u00e9 efectes no nom\u00e9s sobre qui rep la reparaci\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre qui la fa, i potser tamb\u00e9 sobre les que en s\u00f3n testimonis, i en suma transforma la relaci\u00f3. Deixar passar el temps (un temps prudencial, no una eternitat) pot tenir l\u2019efecte de positiu de permetre\u2019ns veure la situaci\u00f3 conflictiva des d\u2019una perspectiva diferent i obrir-la a noves interpretacions. Una cosa es deixar passar el temps a l\u2019espera del moment propici i una altra \u00e9s tapar el conflicte i intentar enterrar-lo.<\/p>\n
Davant de quelcom que no ens agrada se m\u2019acudeixen estrat\u00e8gies diverses. Podem tenir una resposta activa i dir-ho (en el moment o m\u00e9s tard, quan en siguem capaces o el context sigui adequat, perqu\u00e8 la gesti\u00f3 dels conflictes tamb\u00e9 t\u00e9 a veure amb com ens sentim cadascuna en cada moment); o b\u00e9 una resposta passiva i callar per sempre m\u00e9s. O b\u00e9 una resposta perversa i per exemple desencadenar el rumor i la pol\u00edtica de passadissos, que genera manipulacions i relacions de poder invisibles. \u00c9s quan ens trobem all\u00f2 de \u201cmoltes dones diuen que\u201d, \u201cm\u2019han dit que, per\u00f2 no puc dir qui m\u2019ho ha dit\u201d, \u201cs\u00e9 de bona tinta -i vosaltres no ho sabeu, \u00e9s clar- que aix\u00f2 no agrada\u201d. Comentaris que mai saps com contextualitzar per a poder ajustar el seu significat. S\u00ed, tipus les enquestes del CIS, que sempre que surten penses i aix\u00f2 a qui coi li han preguntat, en quin moment, com, i perqu\u00e8 m\u2019ho diuen precisament ara?<\/p>\n
Les alternatives que presenta la Parella interlocutora on for\u00e7a m\u00e9s sucoses:
\nRecolzant-me tamb\u00e9 en idees i debats previs, i no solament en el qu\u00e8 va sortir a l\u2019escola d\u2019estiu, jo distingiria les seg\u00fcents maneres d\u2019afrontar els conflictes, no nom\u00e9s dins el moviment feminista sin\u00f3 tamb\u00e9 en altres moviments i tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit privat, de les quals tenim exemples al llarg de la hist\u00f2ria del nostre moviment:
\nLa ruptura \u2013 des de la idea que les difer\u00e8ncies s\u00f3n massa grans i no pot haver-hi acord. I aqu\u00ed hi ha dues alternatives: la lluita per prevaldre sobre l\u2019altra (amb la voluntat d\u2019imposar la pr\u00f2pia visi\u00f3) o girar-li l\u2019esquena i imaginar-nos que estem en mons separats sense res en com\u00fa (que faci\/facin la seva i jo\/nosaltres far\u00e9\/farem la nostra). Resposta agressiva. Exemples: divisi\u00f3 doblemilitants\/independents; feminisme igualtat\/feminisme difer\u00e8ncia; feminisme institucional\/feminisme revolucionari.
\nLa toler\u00e0ncia\u2013 una manera m\u00e9s \u201celegant\u201d o \u201dpol\u00edticament correcta\u201d del girar l\u2019esquena; ja sabem que no totes pensem igual, hi ha difer\u00e8ncies no mediables, i per tant m\u00e9s val acceptar-ho i respectar-ho: \u201cviure i deixar viure\u201d i si alguna vegada coincidim, millor. Resposta passiva (si pensem que el problema \u00e9s nostre per no ser prou tolerants) o passiva-agressiva (si en el fons hi ha condescend\u00e8ncia: s\u00e9 que la meva posici\u00f3 \u00e9s millor, per\u00f2 tampoc m\u2019afecta que n\u2019hi hagi d\u2019altres). Personalment, tendeixo a identificar aquesta posici\u00f3, malgrat les aparences, amb una negaci\u00f3 de l\u2019altre. I penso que per aix\u00f2 de vegades genera molta agressivitat en qui se sent negada.
\nEl pacte \u2013 reconeixem i acceptem les difer\u00e8ncies i intentem arribar a acords buscant el m\u00e0xim com\u00fa denominador (que malgrat el nom, des de la perspectiva de cadascuna tamb\u00e9 \u00e9s un m\u00ednim). Resposta assertiva. Un exemple pot ser el conflicte \u201cintergeneracional\u201d (si \u00e9s que existeix, perqu\u00e8 algunes ho neguen) o entre diferents corrents del feminisme (de fet a Granada a la taula central sobre feminisme es va parlar d\u2019arribar a pactes).
\nO b\u00e9 deixar el conflicte obert i continuar parlant-ne des del reconeixement que la posici\u00f3 de l\u2019altra m\u2019importa i m\u2019afecta, treballant en l\u2019escolta, i tamb\u00e9 en l\u2019expressi\u00f3 dels propis sentiments i desitjos, i mantenint-nos obertes a la transformaci\u00f3 personal, a la possibilitat que l\u2019altra ens influeixi i ens faci canviar de parer, per\u00f2 sense renunciar per aix\u00f2 a defensar el qu\u00e8 sentim, pensem i volem (aquesta obertura des de l\u2019autoafirmaci\u00f3, seria el qu\u00e8 algunes han descrit com negociaci\u00f3 o di\u00e0leg \u201centre si i si\u201d). Aquesta \u00e9s la resposta que hem anat intentant elaborar partint de posar en el centre la pr\u00e0ctica de la relaci\u00f3. \u00c9s una resposta per definici\u00f3 inestable, ja que situa en el centre l\u2019evoluci\u00f3 i el canvi. No elimina el conflicte sin\u00f3 que obre les portes a superar-lo passant a un altre estadi de la relaci\u00f3, en el qu\u00e8 inevitablement sorgiran nous conflictes i dilemes. La idea del dissens seria una forma de fer suportable aquesta inestabilitat, de donar-li un espai. De moment aquest \u00e9s un terreny en el qu\u00e8 encara ens movem a palpentes.
\nEl que ja s\u00ed que no puc suportar, \u00e9s quan em diuen que les dones som dolentes entre nosaltres (diuen dolentes, per\u00f2 mai conflictives). Estic segura que el fetge se m\u2019infla quan sento aix\u00f2. Em surt l\u2019agressivitat i em poso vermella (per\u00f2 com s\u00f3c tan bona nena, no la traspasso, me la menjo, somric, i contesto amb veu melosa -o sigui, que anir\u00e9 al cel i no a tot arreu). La companya de grup de mem\u00f2ria prodigiosa (s\u00ed, tinc enveja, ho reconec) va citar aquest cop a Luisa Muraro dient alguna cosa com que tenim una \u201cmanca en la nostra construcci\u00f3 subjectiva des de la confian\u00e7a en la relaci\u00f3\u201d, que \u201cno hem estat socialitzades per a trobar el propi lloc\u201d, i hem d\u2019anar buscant la nostra posici\u00f3 en cada lloc, i que aix\u00f2 no facilita l\u2019elaboraci\u00f3 de confian\u00e7a i l\u2019autoritat relacional de la qual hem estat parlant.
\nPer qu\u00e8 a la vegada que som la madrastra poderosa, l\u2019envejosa, el put\u00f3n verbenero de l\u2019escala de ve\u00efnes, la vella cotilla que espia darrera la finestra, la bruixa menjaamiguesicriatures, tamb\u00e9 som les encarregades de sostenir la comunitat, de generar els mecanismes per al suport mutu, per a fer xarxes, per a qu\u00e8 no s\u2019esquerdin les relacions.
\nPer la Mireia, potser una altra manera de dir-ho seria que no tenim models, el patriarcat ha creat uns estereotips de dona basat en dicotomies de bones i dolentes, santes i bruixes, i hem de deconstruir aquests models i veure que hi ha de bo i de dolent en cadascun d\u2019ells, i no deixar-nos etiquetar, ni etiquetar-nos. Com deia la Betlem al principi no som perfectes; tampoc som tan bones, i, per tant tampoc tan dolentes. Podem ser bones, dolentes i pitjors. Es tractaria de ser capaces de triar quan volem ser una cosa o l\u2019altra (comportar-nos d\u2019una manera o d\u2019una altra). En qualsevol cas, el qu\u00e8 s\u00ed \u00e9s cert \u00e9s que de vegades ens fem mal, i amb aix\u00f2 tornaria a recordar all\u00f2 de les ess\u00e8ncies: no som ni bones ni dolentes, per\u00f2 podem tenir comportaments bons o dolents, en el sentit que fan b\u00e9 o fan mal.<\/p>\n
A l\u2019Escola es va insistir en qu\u00e8 les feministes no tenim un problema amb el poder, l\u2019autoritat o el conflicte m\u00e9s gran que en d\u2019altres espais pol\u00edtics. En tot cas, el nostre problema \u00e9s que situem aquests temes en el centre de la nostra pol\u00edtica: perqu\u00e8 els rebutgem, perqu\u00e8 els identifiquem amb el patriarcat, perqu\u00e8 estan poc assentats en la construcci\u00f3 de la feminitat. Aix\u00ed, els fem visibles, generem discurs entorn a ells, i els intentem treballar, amb major o menor fortuna. Segurament, ens queda molta feina per fer, per\u00f2 tamb\u00e9 pensem que en tenim molta de feta. La Mireia afegeix que potser aqu\u00ed tenim un avantatge perqu\u00e8 el tema del poder no solament se\u2019ns planteja com una q\u00fcesti\u00f3 te\u00f2rica o \u00e8tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 vivencial, ja que el poder \u00e9s incompatible amb la relaci\u00f3 a partir de la qual hist\u00f2ricament hem constru\u00eft societat i a trav\u00e9s de la qual hem vist que podem aconseguir transformacions importants sense necessitat de conquerir el poder. En el terreny de les relacions personals (i tamb\u00e9 en general, \u00e9s clar) jo diria que \u00e9s important perdre-li la por al poder: nom\u00e9s t\u00e9 poder sobre tu aquella persona a qui tu li reconeixes poder, el poder s\u2019imposa a trav\u00e9s de la viol\u00e8ncia per\u00f2 per sostenir-se necessita tenir legitimitat (ser reconegut) i, per tant, \u00e9s possible desempoderar el poder. Com diu l\u2019Anna Bosch: \u201cel poder es desactiva quan deixa de condicionar la capacitat pensant dels \u00e9ssers humans de manera que puguin donar valor al que s\u00f3n i trencar els l\u00edmits que els constrenyen\u201d4.<\/p>\n
Podr\u00edem parlar tamb\u00e9 dels conflictes entorn el repartiment dels recursos, dels conflictes intergeneracionals, dels conflictes entre les dones amb un lloc i les dones que busquen lloc dins els col\u00b7lectius, dels conflictes ideol\u00f2gics, i tamb\u00e9 dels conflictes ja no entre nosaltres sin\u00f3 amb el que \u00e9s ali\u00e8 a nosaltres (per exemple, quin lloc t\u00e9 la resposta agressiva i la manifestaci\u00f3 de l\u2019ira quan et sents verbalment agredida al carrer?). Molts d\u2019aquests conflictes es van debatre a l\u2019Escola Feminista d\u2019Estiu del 2010, i molts poden tenir resposta (que no necess\u00e0riament soluci\u00f3) en el que hem dit anteriorment. Altres s\u00f3n debats que podem anar fent. Tamb\u00e9 podr\u00edem afegir que tots aquests conflictes en els grups de dones es barregen amb l\u2019amistat (i l\u2019amor i el sexe), i que aix\u00f2 encara ho complica m\u00e9s, que enfrontar el conflicte travessa els afectes. Per\u00f2 ho deixem aqu\u00ed, per ara, i acabem amb un dels textos que ens van servir per al debat a l\u2019Escola Feminista, que ens agrada especialment. \u00c9s de Fina Birul\u00e9s, de la seva pon\u00e8ncia De qu\u00e8 parlem quan parlem de llibertat femenina? a les jornades del 2006 Sabem fer i fem saber.<\/p>\n
\u201c\u2026 la llibertat no t\u00e9 a veure amb paraules com ara la de garantia, sin\u00f3 amb les d\u2019acci\u00f3 o passi\u00f3, no t\u00e9 a veure amb la idea de la propietat individual, sin\u00f3 amb la de relaci\u00f3; el mot llibertat no l\u2019hem de vincular amb immunitat, sin\u00f3 amb l\u2019exposici\u00f3 al contacte i a la conting\u00e8ncia, \u00e9s a dir, no significa immunitat sin\u00f3 obertura al risc; aix\u00ed com tampoc apunta cap a l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019impediment, sin\u00f3 a disposici\u00f3 al conflicte.
\n\u2026 sembla com si el m\u00f3n \u2013com si les xarxes de depend\u00e8ncia i d\u2019interrelaci\u00f3- no fos res m\u00e9s que un prescindible tel\u00f3 de fons amb l\u2019\u00fanica funci\u00f3 de destacar l\u2019aut\u00e8ntica vida o identitat del subjecte lliure. Com si el subjecte, sense generar amb aix\u00f2 cap mena de ferida o hemorr\u00e0gia, es pogu\u00e9s entendre amb independ\u00e8ncia del llenguatge, del cos i de tot all\u00f2 que excedeix al seu control i que l\u2019exposa al contacte amb els altres.\u201d<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Betlem Ca\u00f1izar Bel (primera veu) i Mireia Bofill (com a parella interlocutora). Maig 2011. Publicat a La Teranyina 2. Escola Feminista d\u2019estiu 2010 L\u2019altre dia m\u2019ho deien: \u201ci perqu\u00e8 aquesta dona no vol saber res de nosaltres\u201d? Cada vegada que Continue reading Conflictes corals. Adaptaci\u00f3 per a dues veus (1)<\/span>