La X edició del Curs de Drets Socials de l’Observatori DESC arriba amb una proposta per a analitzar les transformacions dels treballs des de la perspectiva de drets, en la que hi participaran feministes i activistes com Yayo Herrero, Joana Garcia Grenzner, Sara Moreno o les Dones Juristes, entre d’altres.
” Durant bona part del segle XX i avui encara, les nostres societats s’han estructurat al voltant de l’assumpció, més o menys optimista, que l’ocupació pot proporcionar nivells rellevants de seguretat socioeconòmica per a tothom i actuar com a fonament de molts dels drets polítics i socials de què ens hem tractat de dotar.
Avui sabem sobradament que hi ha certeses que s’obstinen a esmicolar-se. La centralitat de l’ocupació com a element estructurador de les nostres vides s’enfronta a un qüestionament com a mínim triple. En primer lloc, els mercats de treball presenten una profunda incapacitat d’incorporació de sectors cada vegada més amplis de la població: les elevades i persistents taxes d’atur que observem al nostre entorn en són la mostra més significativa. En segon lloc, la incorporació als mercats de treball ja no és garantia d’unes condicions de treball i de vida elementalment dignes: les trampes de la precarietat i les diverses formes de pobresa laboral que observem al món del treball assalariat no poden passar desapercebudes. Finalment, l’imaginari de l’ocupació com a pivot de les nostres vides queda qüestionat quan constatem les moltes formes de treball no remunerat –començant pel treball de cures– que són estrictament necessàries pel funcionament de societats dignes d’aquest nom.
En aquest context, què pot voler dir la lluita per unes condicions de treball i de vida dignes? Què pot voler dir la pròpia idea del dret al treball? Quins tipus de treballs, en el sentit més ampli del terme, podem voler per a les nostres vides? A quins ritmes, en quines proporcions i amb quins horitzons sociopolítics? Amb quines formes i dosis d’organització cooperativa i d’autogestió? Amb l’ajuda de quines polítiques públiques? Sota l’impuls de quins actors col·lectius? En particular, quin paper hi pot jugar avui el sindicalisme? I finalment: en quins sentits la perspectiva de drets ens pot permetre replantejar el món del treball com un espai no per l’acatament indefugible de disciplines diverses, sinó pel gaudi de nivells rellevants de llibertat? [continua llegint + programa]